PHI A L'ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA

Gràcies als avanços de les tècniques de construcció, els arquitectes contemporanis han pogut explotar al màxim la seua imaginació a l’hora de fer les seues construccions. Un exemple d’això és l’arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright (1867-1959), que poc abans de morir, va dissenyar la gran rampa d’accés al Museu Guggenheim a Nova York, seguint la forma del nautilus, és a dir, d’una espiral àuria.




També l’arquitecte Zvi Hecker (1931) va utilitzar dissenys d’espirals àuries a les escoles Heinz-Galinsky de Berlín, construïdes al 1995. Hecker va partir del concepte d’un girasol, amb un cercle en el centre, al voltant del qual giren tots els element arquitectònics. És un disseny molt interessant ja que imita a la planta, que segueix la òrbita del Sol, i totes les classes estan il•luminades pel sol al llarg del dia.




La Tour Eiffel, també guarda les proporcions àuries, les eixos dels seus quatre pilars formen un quadrat de 100 metres, que seria el costat petit del rectangle auri. Doncs posant dos rectangles aconseguim l’alçada d’aquesta torre.
100 x Φ x 2 ≈ 323,61 metres, que és l’alçada de la torre.
També es troba en les diferents parts de la torre, en el dibuix apreciem que l’espai blau seria igual a un, i Phi seria l’espai blau més el daurat.