martes, 29 de noviembre de 2011

FUNCIÓ I CREIXEMENT EXPONENCIAL

La funció exponencial, és coneguda formalment com la funció real e^x, on i és el nombre d'Euler, aproximadament 2.71828 ... Es denota equivalentment com f (x) = e^x o exp (x), on i és la base dels logaritmes naturals i correspon a la funció inversa del logaritme natural.




En termes molt més generals, una funció real E (x) es diu que és del tipus exponencial en base a si té la forma:




Sent a, K nombres reals.



L'expressió "creixement exponencial" s'aplica a una magnitud M tal que la seva variació en el temps és proporcional al seu valor, la qual cosa implica que creix molt ràpidament en el temps d'acord amb l'equació:




On:


Mt: és valor de la magnitud en l'instant t major que 0.


M0: és el valor inicial de la variable, valor en t = 0, quan comencem a mesurar.


r: és l'anomenada taxa de creixement instantània, taxa mitjana de creixement durant el lapse transcorregut entre t = 0 i t major que 0.


i = 2,718281828459...






Verd: Crecimiento exponencial Roig: Crecimiento lineal Blau: Crecimiento cúbico


He pujat açò al blog per que tingue una idea de lo que és una exponencial, i per ensenyar-vos que la gràfica que he pujat anteriorment sobre els nombres de Fibonacci creix més ràpidament que una gràfica exponencial.

COMPETÈNCIA NÚMERO 2

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

M'ha tocat parlar sobre la competència número 2, per tal de posar-nos nota al nostre traball tenint en compte aquesta competència.

2. Competència artística i cultural
Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.

Competència des de les matemàtiques
2. Competència artística i cultural:




  • Consideració del coneixement matemàtic com a contribució al desenrotllament cultural de la humanitat.


  • Reconeixement de les relacions i formes geomètriques per a la comprensió de determinades produccions i manifestacions artístiques.

Puntuacions:
1. He conegut, comprés i apreciat les diferents manifestacions culturals i artístiques, però no he sabut valorar-les críticament.
2. He conegut, comprés, apreciat i valorat críticament les diferents manifestacions culturals i artístiques, però no he sabut utilitzar-les com a font d'enrequiment i gaudi.
3. He conegut, comprés, apreciat i valorat críticament les diferents manifestacions culturals i artístiques, he sabut utilitzar-les com a font d'enrequiment i gaudi, però no he sabut crear el propi cos amb paraules ni utilitzat tota mena de materials, suports i eines tecnològiques.
4. He conegut, comprés, apreciat i valorat críticament les diferents manifestacions culturals i artístiques, he sabut utilitzar-les com a font d'enrequiment i gaudi, també he sabut crear el propi cos amb paraules i utilitzat tota mena de materials, suports i eines tecnològiques.

lunes, 28 de noviembre de 2011

GRÀFICA NOMBRES FIBONACCI

En la gràfica següent podem apreciar els nombres de fibonacci que créixen molt ràpidament, més ràpid fins i tot que un exponencial.

Applet creat per Mario Pastor:




















Este es un Applet de Java creado con GeoGebra desde www.geogebra.org – Java no parece estar instalado Java en el equipo. Se aconseja dirigirse a www.java.com

sábado, 26 de noviembre de 2011

NOMBRES COMPLEXES (AMPLIACIÓ)

OPERACIONS EN FORMA POLAR

Multiplicació:




Divisió:






Potenciació:




La veritat és que no se molt bé el que he possat (encara) però ho he pujat al blog perquè Lluís em va parlar del nombres complexes.

martes, 22 de noviembre de 2011

NOMBRES

Hi ha diferents tipus de nombres que s'agrupen en el següent esquema:



Complexes: El terme nombre complex descriu la suma d'un nombre real i un nombre imaginari (que és un múltiple real de la unitat imaginària, que s'indica amb la lletra i). Els nombres complexos s'utilitzen en tots els camps de les matemàtiques, en molts de la física (i notòriament en la mecànica quàntica) i en enginyeria, especialment en l'electrònica i les telecomunicacions, per la seva utilitat per a representar les ones electromagnètiques i el corrent elèctric .

Reals: Un nombre real és el valor que pot tenir la distància entre dos punts qualssevol en una recta o, també el zero o l'oposat d'un nombre positiu. Exemples de nombres reals són l'un, π o, també, - π.

Imaginaris: Un nombre imaginari és un nombre el quadrat és negatiu (). Va ser l'any 1777 quan Leonhard Euler li va donar el nom de i, per imaginari de manera despectiva donant a entendre que no tenien una existència real.


Racionals: Es diu nombre racional a tot nombre que pot representar-se com el quocient de dos nombres enters (més precisament, un enter i un natural positiu [1]) és a dir, una fracció comuna a / b amb numerador ai denominador diferent de zero b. El terme racional al · ludeix a fracció o part d'un tot.


Irracionals: És qualsevol nombre real que no és racional, és a dir, és un nombre que no pot ser expressat com una fracció m/n, on m i n són sencers, amb n diferent de zero i on aquesta fracció és irreductible.

Enters: Els nombres enters són un conjunt de nombres que inclou els nombres naturals diferents de zero (1, 2, 3, ...), els negatius dels nombres naturals (..., -3, -2, -1) i al zero, 0. Els enters negatius, com -1 o -3 ,. Per ressaltar la diferència entre positius i negatius, de vegades també s'escriu un signe «més» davant dels positius: +1, +5, etc. Quan no se li escriu signe al nombre s'assumeix que és positiu. No tenen part decimal.



Fraccionaris: una fracció, o nombre fraccionari, o trencat (del vocable llatí fractus, fractio-ōnis, trencat, o trencat) és l'expressió d'una quantitat dividida entre una altra, és a dir que representa un quocient no efectuat de nombres. Per raons històriques també se'ls anomena fracció comú, fracció vulgar o fracció decimal. El conjunt matemàtic que conté a les fraccions és el conjunt dels nombres racionals.

Algebraics irracionals: Un nombre algebraic és qualsevol nombre real o complex que és solució d'una equació polinòmica de la forma:




Transcendents: Un nombre transcendent (o transcendental) és un tipus de nombre irracional que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters (o racionals). En aquest sentit, nombre transcendent és antònim de nombre algebraic. La definició no prové d'una simple relació algebraica, sinó que es defineix com una propietat fonamental de les matemàtiques.


Naturals: Un nombre natural és qualsevol dels nombres que es fan servir per comptar els elements d'un conjunt. Reben aquest nom perquè van ser els primers que va utilitzar l'ésser humà per explicar objectes.


Cero: El zero (0) és el signe numèric de valor nul, que en notació posicional ocupa els llocs on no hi ha una xifra significativa. Si està situat a la dreta d'un nombre enter, dècuple seu valor; col · locat a l'esquerra, no el modifica.


Negatius: Un nombre enter negatiu és un nombre natural com 1, 2, 3, etc. precedit d'un signe menys, «-». Per exemple -1, -2, -3, etc. Es llegeixen «menys 1», «menys 2», «menys 3 »,...


Fracció pròpia: Fracció que té el seu denominador major que el seu numerador.


Fracció impròpia: Fracció on el numerador és més gran que el denominador.


U(1): L'1 es pot representar com el quocient de qualsevol nombre diferent de zero entre si mateix, o com el producte de qualsevol nombre diferent de zero per la seva invers:


Primers: Un nombre primer és un nombre natural major que 1, que té únicament dos divisors diferents: ell mateix i l'1.Els nombres primers menors que cent són els següents: 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29, 31, 37, 41, 43, 47, 53, 59, 61, 67, 71, 73, 79, 83, 89 i 97.


Compostos: Tot nombre natural no primer, a excepció de l'1, es denomina compost, és a dir, té un o més divisors diferents a 1 ia si mateix. També s'utilitza el terme divisible per referir aquests nombres.Els 20 primers nombres compostos són: 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, ​​20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30 i 32.

martes, 15 de noviembre de 2011

1r ESQUEMA DEL TREBALL

0. RECORREGUT HISTÒRIC

1. PHI A LA GEOMETRIA
1.1. Espiral
1.2. Rectangle
1.3. Pentàgon
2.4. Luca Pacioli

2. PHI A L'ARQUITECTURA
2.1. Arquitectura antiga
2.2. Arquitectura contemporània
2.3. Projectes massa avançats
2.4. Le Corbusier

3.PHI A LA PINTURA
3.1. Leonardo Da Vinci
3.2. Durero
3.3. Velàzquez
3.3.1. Las Meninas

4. PHI A LA NATURA
4.1. Fibonacci
4.2. Exemples

domingo, 13 de noviembre de 2011

PREZI: PHI A L'ARQUITECTURA

lunes, 7 de noviembre de 2011

REPÀS EQUACIONS DE 1r I 2n GRAU

IGUALTAT
Una igualtat es compon de dues expressions unides pel signe igual.
2x + 3 = 5x - 2

Una igualtat pot ser:

falsa:
2x + 1 = 2 · (x + 1) 2x + 1 = 2x + 1 feb ≠ 2.

certa:
2x + 2 = 2 · (x + 1) 2x + 2 = 2x + 2 2 = 2


IDENTITAT
Una identitat és una igualtat que és certa per a qualsevol valor de les lletres.

2x + 2 = 2 · (x + 1) 2x + 2 = 2x + 2 2 = 2


EQUACIÓ
Una equació és una igualtat que es compleix per alguns valors de les lletres.

x + 1 = 2 x = 1

Els membres d'una equació són cadascuna de les expressions que apareixen a banda i banda del signe igual.


Els termes són els sumands que formen els membres.

Les incògnites són les lletres que apareixen a l'equació.

Les solucions són els valors que han de prendre les lletres perquè la igualtat sigua certa.

2x - 3 = 3x + 2 solució x = -5

2 · (-5) - 3 = 3 · (-5) + 2

- 10 -3 = -15 + 2 -13 = -13

El grau d'una equació és el major dels graus dels monomis que formen els seus membres.



TIPUS D'EQUACIONS SEGONS EL GRAU
5x + 3 = 2x +1 Equació de primer grau.

5x + 3 = 2x^2 + x Equació de segon grau.

5x`3 + 3 = 2x + x^2 Equació de tercer grau.

5x^3 + 3 = 2x^4 +1 Equació de quart grau.


EQUACIONS DE 1r GRAU


En general per resoldre una equació de primer grau hem de seguir els següents passos:

1r Treure parèntesi.
2n Treure denominadors.
3r Agrupar els termes en x en un membre i els termes independents en l'altre.
4t Reduir els termes semblants.
5è Aïllar la incògnita.



EQUACIONS DE 2n GRAU
Una equació de segon grau és tota expressió de la forma:

ax2 + bx + c = 0 amb a ≠ 0.


Es resol mitjançant la següent fórmula:

jueves, 3 de noviembre de 2011

ESPIRAL DE DURERO

Ací veiem la construcció de l'espiral de Durero:

Creat per Mario Pastor:




















Este es un Applet de Java creado con GeoGebra desde www.geogebra.org – Java no parece estar instalado Java en el equipo. Se aconseja dirigirse a www.java.com