Mostrando entradas con la etiqueta M. C. Escher. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta M. C. Escher. Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de marzo de 2012

INSPIRATIONS: CORREGIT

INSPIRATIONS

lunes, 16 de enero de 2012

domingo, 15 de enero de 2012

M. C. ESCHER

Biografia:

M.C. Escher va neixer a Leeuwardeb, Holanda, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundaria de Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Diseny Ornamental de Haarlem con S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. Durant 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per els estudis.

Escher de jove:

‎Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins els tretze anys.

El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especiament en el gravat de la fusta. Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutel·la de Samuel Jesserun de Mesquita.

Escher d'adult:

Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins el 1935; més tard es traslladaren a Châteaux-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, al 1941,aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins el 1970.

La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li concentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Obra:

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de constuir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L'obra d'Escher té un fort component matemàtic, i molts dels móns que va dibuixar són construits entorn a objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En d'altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu us magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.

Obres:

Rèptils

Espill màgic


Mar i Cel


Mans que escriuen


Autorretrat


Bibliografia: wikipèdia