VOCABULARI

A:

Angle: Obertura formada per dues semirectes amb un mateix origen anomenat vèrtex.
Angles Adjacents: Són els que tenen un costat comú i l'altre costat pertecen a la mateixa recta.
Angle Agut: Angle que mesura menys de 90 º.
Angles Complementaris: Són dos ángulos que suma 90 º.
Angles Consecutius: Són els que té un costat comú.
Angle del centre: Angle format per dos radis.

Acutangle: Triangle que té els seus tres ángulos aguts.
Aleatori: Relatiu a l'atzar
Angle Obtús: Mesura més de 90 º i menys de 180 º.
Angle poliedre: Figura determinada per tres o més semirectes d'origen comú, no coplanars, i tals que el pla determinat per dues d'elles consecutives deixi a la resta en un mateix semiespai.
Angle Recte: Mesura 90 º
Angle semiinscrit: Angle format per una corda i una tangent traçada per un extrem de la corda.
Angles Suplementaris: Dos ángulos que sumen 180 º.

B:

Binomi: Expressió algebraica de dos termes. Exemple, 5a - 2b.
Bisectriu: Bisectriu d'un angle és el lloc geomètric dels punts que equidisten dels costats d'un angle


C:

Catets: Costats que formen l'angle recte d'un triangle rectangle.
Cens: Recompte de població.
Centil: Percentil
Cilindre: Cos geomètric que s'obté per la rotació d'un rectangle al voltant d'un dels seus costats.
Cercle: Regió interior d'una circumferència.
Circumferència: 1. Lloc geomètric de tots els punts que estan en un mateix pla i que equidisten d'un punt
anomenat centre. 2. Línia corba, plana, tancada els punts equidisten d'un altre punt donat, anomenat centre.
Conjunt Finit: Conjunt que té un nombre limitat d'elements.
Conjunt Infinit: Conjunt d'un nombre il limitat d'elements.
Commutativa: Propietat que no canvia el resultat d'una operació en alterar l'ordre dels elements que operen.
Con: Cos sòlid engendrat per la rotació d'un triangle rectangle al voltant d'un dels seus catets. L'altre catet forma la base circular del con, mentre que la hipotenusa (generatriu) forma la superfície cònica
Corona Circular: Figura plana compresa entre dues circumferències concèntriques
Corda: Segment que uneix dos punts qualssevol de la circumferència.
Cos polièdric: Cos limitat per cares planes.
Cos rodó: Cos limitat, ben bé, per una cara corba.

D:

Deca: Prefix grec que significa 10.
Dècada: Període de deu anys.
Decaedro: Poliedre de deu cares.
Decàgon: Polígon de deu costats.
Decàgon Regular: Polígon de deu costats iguals. Els seus ángulos també són d'igual mida.
Decágram: Mesura de massa equivalent a deu grams.
Decalitre: Mesures de capacitat equivalent a deu litres.
Decàmetre: Mesura de longitud equivalent a deu metres.
Desena: Conjunt format per deu unitats.
Deci: Prefix que significa desena part.
Decígram: Mesura de massa equivalent a la desena part del gram.
Decilitre: Mesura de capacitat equivalent a la desena part del litre.
Desena: Cadascuna de les deu parts iguals en què es divideix una unitat o un tot.
Decímetre: Mesura de longitud equivalent a la desena part del metre.
Dècuple: Que conté un nombre 10 vegades.
Deducció: Conclusió basada en un conjunt de proposicions veritables.
Delta: Quarta lletra de l'alfabet grec que té la forma d'un triangle.
Demostració: Procés pel qual, mitjançant una sèrie de raonaments lògics, s'arriba a establir la veritat d'una
proposició o teorema a partir de certa hipòtesi.
Denominador: Part d'una fracció que s'indica en cuiántas parts està dividit un tot o la unitat.
Descomposició Factorial: Descompondre un nombre en els seus factors primers.
Desigualtat: Relació matemàtica que indica que dues expressions no són iguals.
Desviació: En Estadística, diferència d cada valor amb la mitjana.
Diagonal: Segment rectilini que uneix dos vèrtexs no consecutius d'una figura geomètrica.

Diagrama: Figura gràfica que explica un fenomen estadístic, físic, químic, matemàtic, etc.
Diàmetre: Corda que passa pel centre i divideix la circumferència en dues semicircumferències. Equival al doble del radi i és la màxima corda que es pot traçar en una circumferència.
Diedre (Angle): Cadascuna de les regions determinades per dos plans que es tallen.
Diplo: Prefix grec que significa doble.
Disc: És la unió de la circumferència amb el cercle.
Disjunts: Conjunts la intersecció és buida.
Dispersió: Principal mesura quantitativa de la di `dispersió d'una distribució de dades.
Dividend: Número que es divideix per un altre.
Divina proporció: Proporció de la forma (a + b) / a = a / b, que se satisfà entre els costats aib d'un rectangle harmoniosament proporcionat.
Dotzena: Conjunt format per 12 unitats.
Dodecaedre: Poliedre de 12 cares.
Dodecàgon: Polígon de 12 costats.

E:

Equació: És tota igualtat vàlida només per a algun (ens) valor (s) de la (les) variable (s).
Equació biquadrada: Equació de quart grau de la forma presenten la forma ax4 + CX2 + i = 0.
Equació Diferencial: Equació que conté derivades.
Equació Exponencial: Es refereix a l'equació en la qual la incògnita apareix en algun exponent.
Equació Incompleta Pura: Equació quadràtica de la forma ax2 + c = 0.
Equació Incompleta Binomi: Equació quadràtica de la forma ax2 + bx = 0.
Equació Literal: Equació les quantitats conegudes estan representades per lletres.
Equació Logarítmica: Equació en la qual apareixen expressions logarítmiques.
Equació Numèrica: Equació les quantitats conegudes estan representades per nombres

Equacions compatibles: Equacions que tenen almenys una solució comuna.
Equacions equivalents: Equacions que tenen les mateixes solucions.
Equacions Independents: Equacions que no tenen les mateixes solucions.
Equacions Simultànies: Equacions per a les quals es verifiquen valors iguals de les incògnites.Equilàter: Triangle que té els seus tres costats iguals.
Element: Cadascun dels objectes pertanyents a un conjunt.
Endomorfisme: Homomorfisme d'una estructura en si mateixa.
Eneágono: Polígon de nou costats.
Eneágono Regular: Polígon de nou costats iguals.
Èpsilon: Cinquena lletra de l'alfabet grec.
Equidistant: Que està a la mateixa distància.
Equivalent: Que té igual valor.
Error Absolut: Diferència entre el valor exacte i el valor trobat en una mesura.
Error Relatiu: Quocient entre l'error absolut i la medidad exacta.
Escalè (Triangle): Triangle que té els seus tres costats desiguals.
Escalè (Trapezi): Trapezi amb un parell de costats paral.lels.
Esfera: Cos limitat per una superfície els punts equidisten d'un altre interior anomenat centre.
Euclidià: Que fa referència a Euclides o es basa en els seus principis matemàtics.      
Excèntriques: Figures els centres no coincideixen.
Exponent: Nombre que indica la potència a la qual cal elevar una quantitat.
Extrems Relatius: Màxim i mínim relatiu d'una funció real.
F:
F: Lletra usada per designar una funció.
Factor: Cada un dels termes d'una multiplicació.
Finit: Que té fi, terme o límit.
Fracció decimal: Fracció que té per denominador una potència positiva de 10.
Fracció impròpia: Fracció el numerador és més gran que el denominador.
Fracció Irreductible: Fracció que no es pot simplificar més.
Fracció Ordinària: Fracció els termes són nombres enters.
Fracció pròpia: Aquella el numerador és menor que el denominador.
Fraccions Equivalents: Aquelles que tenen el mateix valor