L'EDIFICI MÉS MODERN

El complex, dissenyat pels arquitectes Rem Koolhaas i Ole Scheeren, és un gran gratacel amb ni més ni menys que 234 metres d'altura i 44 pisos. Se situa al barri de negocis de la ciutat.

No és la seva imponent alçada l'únic tret característic que presenta aquest edifici: cal prestar especial atenció a la seva arquitectura. L'estructura consta de dues torres amb forma de L, unides per la base i pel cim, que donen lloc a un "gran llaç", iconstitueixen una trama irregular en la panoràmica de la ciutat. La disposició que adopta la seu ha fet que sigui batejada amb el nom de "big boxer shorts" ("grancalçotets", en espanyol).

P CONTRA NP

1. Problema P (difícil de trobar) contra NP (fàcil de verificar):

Aquest problema, plantejat de manera independent el 1971 per Stephen Cook i per Leonid Levin es considera avui dia el problema central de la computació teòrica.

La qüestió és que existeixen, d'una banda, problemes resolubles de manera determinista mitjançant algoritmes polinòmics i en un temps polinomial, com pot ser, per exemple la resolució d'equacions, la realització de sumes, productes, etc., Podent delimitar el temps de resolució, més o menys llarg, d'una manera acceptable. Aquests són els problemes P.No obstant això, també hi ha problemes NP que poden resoldre de manera indeterminista provant una solució conjecturada. Aquesta comprovació és d'una gran rapidesa en comparació amb el temps polinomial necessari en general per a la resolució determinista dels problemes P.

És clar que tot problema P és també NP, és a dir, tot problema resoluble en temps polinomial mitjançant un algoritme adequat (P), és també un problema que admet una comprovació ràpida (NP).

Però, i a l'inrevés?. Hi ha problemes NP que no siguin P?. És a dir, ¿hi ha problemes que admeten una comprovació de solució o no solució conjecturada i, en canvi, no admeten en temps polinomial una resolució algorítmica?


En el càlcul computacional poden presentar problemes on el nombre d'alternatives possibles per a una determinada condició de procés és tan gran que ni tan sols amb les supercomputadors existents encara en la nostra tecnologia es podrien afrontar en tota la vida d'un ésser humà, ja que no tindria per això el suficient temps (és el problema P). En canvi, la verificació que una determinada alternativa verifica la condició de procés és una cosa pràcticament instantani (és el problema NP).


Si, per exemple, volem col·locar 6000 llibres en 200 prestatgeries, de manera que es compleixi la condició que no estiguin junts certs llibres de diferent matèria, ens trobem que el nombre d'alternatives possibles podria superar al nombre d'àtoms de la Via Làctia, amb la qual cosa, el determinar-les totes (problema P - difícil de trobar) és precisament això, molt difícil en l'actual tecnologia de la computació. En canvi, el verificar una d'aquestes alternatives com a vàlida, quan algú conjectura una solució, (problema NP - fàcil de verificar) és immediat. 


En aquests exemples, en què el problema NP és comprovable immediatament, però el problema P sembla no existir, es deu això al fet que realment el problema P no és possible o bé que no es té la tecnologia computacional adequada per a la seva resolució de forma algorítmica en temps polinomial?Aquesta és la pregunta no contestada que dóna consistència al problema.


Entre els exemples actuals més candents hi ha el de la criptografia i la comprovació de claus informàtiques (NP) en contraposició al problema de generació algorítmica de tals claus en un temps polinomial (P).


Si algú troba la resposta que la envie a mariopastorrico@gmail.com i jo la comprove i em porte el milió d'euros que donen per resoldre'l. ;)

ACUDIT BINARI

-Cuántos dálmatas aparecen en la película de disney?
-101
-JA JA JA por el culo te la hinco
...

TEORIA DE LES PROBABILITATS

EL CABALLERO DE MERÉ

El Caballero de Mere

ORDRE AL CAOS. PART 1

Orden en el caos. Parte1

ORDRE AL CAOS. PART 2

Orden en el caos. Parte2

ORDRE AL CAOS. PART 3

Orden en el caos. Parte3

ODRE AL CAOS. PART 4

Orden en el caos. Parte4

VENUS DE L'ESPILL

Venus i l'Espill

HEROIS

Sinopsis:

La pel·licula tracta d'un publicista que ha de arribar prompte a una conferència, però en el camí es troba a una xica que també té una cita amb els seus antics amics.

Durant tot el viatge discuteixen molt però la xica li fa recordar el passat i es donen compte de que es coneixien de quan eren petits. Recorden el primer amor, les aventures que vivien, i tots els bons moments que passaven junts.

Finalment, la xica fa que el publicista es replanteje la vida i a l'última escena es veu com es reencontren tota la colla d'antics amics i pujen a una cabanya que de petits deien que era màgica, i recorden a un membre de la colla que va morir, el germà del publicista.

Personatges:

Cristo: una xica molt lliberal i divertida, que de petita s'enamora de Xavi.

Xavi: un xiquet que de petit es dona compte de que de qui està vertaderament enamorat és de Cristo i no d'una altra xica, ja que Cristo li fa “sentir papallones a la panxa”. Finalment mor en un accident.

Ekaitz: es creu el cap de la colla.

Colo: és el nou de la colla, i en un primer moment no estan molt segurs de que haja sigut un bon fitxatge.

Roth: un xiquet que no li agraden res les baralles que tenen en la colla.

Tècniques:

Herois ha estat la primera pel·lícula rodada a Espanya en format digital amb una càmera Sony F35. Inicialment l'equip tenia la intenció de rodar en pel·lícula convencional, però finalment es va decidir canviar a aquest sistema digital (que els oferia un rang dinàmic molt proper plàsticament al de 35mm) i utilitzar les òptiques Cooke-S4 per donar suavitat a la imatge i contrarestar , així, l'alt contrast lumínic i el rang dinàmic tan alt que hi havia rodant a l'estiu. (informació de Wikipedia)

Problema de l'Aniversari