2 = 1

comprovació 2=1

VENUS I L'ESPILL

Venus i l'Espill

TEST DE TURING

El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder discernir una màquina intel·ligent d'una altra que no ho és.

Encara que originàriament a l'article es presenta una mica diferent, hui en dia es considera el test de Turing bàsicament com segueix: es tracta que un humà fa preguntes a una computadora, sense poder-hi accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia, i la màquina genera respostes. Si l'humà creu que allò que respon és un altre humà, aquella màquina serà considerada intel·ligent.

La major crítica sobre el test de Turing no és conceptual, sinó pràctica. Actualment és un test que no s'utilitza en la pràctica en el camp de la intel·ligència artificial ja que aquesta àrea de recerca és encara lluny de generar sistemes que puguen actuar com un humà en el sentit general, però a més perquè la implementació del test és complexa.

Una de les aplicacions de la prova de Turing és el control de spam. Donat el gran volum de correus electrònics enviats, l'spam és, en general, enviat automàticament per una màquina. Així la prova de Turing pot utilitzar per distingir si el correu electrònic era enviat per un remitent humà o per una màquina (per exemple per la prova Captcha).

BOMBERS

Bombers

REPÀS: RAONS TRIGONOMÈTRIQUES

RAONS TRIGONOMÈTRIQUES

LITTLE MISS SUNSHINE

'Little Miss Sunshine' es centra en una família composta per l'avi drogoaddicte, el pare que ha creat un curs sobre com tenir èxit i no ser un fracassat, la mare que fa de "pont" de tots, l'oncle que es recupera d'un intent de suïcidi a causa de l’abandó per part del seu nuvi, el fill adolescent que es nega a parlar fins que no sigui pilot i la filla petita Olive, que vol ser una bellesa mundial com les seues ídoles.

Per sort, Olive es convidada a participar en el concurs de 'Petita Miss Sunshine' a Califòrnia, de manera que tota la família l’acompanya i en el viatge passen successos molt desagradables com la mort de l’avi, a l’adolescent se’l troba una infermetat que li impedirà ser pilot.

Però al final tots es donen compte de que a eixe concurs només van xiquetes convertides en nines i superen totes les penúries ballant amb Olive en la seua actuació, mostrant als pares de les participants que no cal ser una bellesa per trobar la felicitat.

PROBLEMETA DEL CASTELL (CORREGIT)

Problemeta castell

PERSPECTIVA

La perspectiva és l'art de representar objectes tridimensionals en una superfície bidimensional per a recrear la profunditat i la posició relativa dels objectes, donant una sensació de profunditat. És, també, la il·lusió visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i la ubicació dels objectes a distàncies diferents. En el dibuix i altres àrees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducció dimensional i distorsió angular, tal com els apreciem a simple vista. La paraula llatina prospicere significa "veure de lluny": un concepte tant senzill que va ser capaç de revolucionar el camp de les arts figuratives.

Presentació	Tipus	Subtipus
Cónica	Diversos tipus de perspectiva amb punts de fuga
Cilíndrica	Ortogonal	Isomètrica (Tres angles iguals (120º), coef. de reducció iguals)
		Dimètrica (Dos angles iguals, dos coeficients diferents)
		Trimètrica (Tres angles i coeficients diferents)
	Oblicua	Perspectiva cavallera

Bibliografia: Wikipèdia

PROBLEMETA DEL CASTELL

Problemeta castell

M. C. ESCHER (VIDEO)

M. C. ESCHER

Biografia:

M.C. Escher va neixer a Leeuwardeb, Holanda, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundaria de Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Diseny Ornamental de Haarlem con S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. Durant 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per els estudis.

Escher de jove:

‎Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins els tretze anys.

El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especiament en el gravat de la fusta. Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutel·la de Samuel Jesserun de Mesquita.

Escher d'adult:

Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins el 1935; més tard es traslladaren a Châteaux-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, al 1941,aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins el 1970.

La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li concentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Obra:

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de constuir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L'obra d'Escher té un fort component matemàtic, i molts dels móns que va dibuixar són construits entorn a objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En d'altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu us magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.

Obres:

Rèptils

Espill màgic

Mar i Cel

Mans que escriuen

Autorretrat

Bibliografia: wikipèdia